"Success is not an accident, is the choice we make with creating great habits."
So here comes the big question: Are the habits that you have today on par with the dreams that you have for tomorrow?

domingo, 1 de diciembre de 2013

Talento (1) - Genética vs Entrenamiento

Genética vs Entrenamiento

Muy a menudo cuando vemos un joven jugador que regatea con facilidad o tiene un instinto de cara a portería lo calificamos como un jugador talentoso. Pero realmente qué entendemos por talento? Lo podemos desarrollar? Cómo lo detectamos? Hay muchas preguntas alrededor de este tema y poca gente conoce exactamente a qué nos referimos cuando hablamos de los futuros talentos del deporte. Parece ser que cada uno tiene su propia idea sobre ese concepto. Muchos entrenadores dicen tener un instinto para detectar futuras promesas pero a lo largo de la historia ha habido muchos talentos escondidos que, a priori, nadie apostaba por ellos.

Según Rasmus Ankersen, un reconocido antropólogo especializado en la detección de talentos, existen diferentes tipos de talentos. En primer lugar, encontramos los talentos llamativos, aquellos que su rendimiento siempre ha estado por encima del resto y encima tienen un gran potencial para convertir-se en súper campeones. En segundo lugar, existen los talentos escondidos los cuales su rendimiento nunca ha destacado sobre la media pero tienen un gran potencial y son capaces de convertirse en súper campeones siempre y cuando las circunstancias ayuden a que este deportista llegue al deporte de élite. Es el caso, por ejemplo, de Asafa Powell, corredor de los 100 metros lisos que con 22 años batió el récord del mundo con una marca de 9,77s. Solo cuatro años atrás, Powell no fue seleccionado dentro del grupo de atletas con más “talento” de Jamaica para poder participar en un programa de perfeccionamiento. De la misma manera que Powell, hay muchos deportistas que desgraciadamente se han quedado a las puertas de ser atletas “top” a pesar de tener un potencial escondido enorme.
El concepto de talento sigue siendo un tema turbulento i difuso aunque en los últimos años se ha elaborado una definición bastante actual:


Aquel jugador con talento es ése que rinde mejor durante el entrenamiento y durante la competición y además tiene el potencial de convertir-se en un deportista de élite en un futuro. (Howe et al.. 1998; Helsen et al., 200; Elferink-Gemser et al., 2004, 2007).




A continuación la pregunta que nos hacemos es: 


Qué factores determinan un alto rendimiento??

Hay bastantes estudios que hablan sobre el tema y mayoritariamente se concluye que el rendimiento deportivo es el resultado de la interacción de muchos factores pero a grandes rasgos depende de dos elementos: La genética y el entrenamiento. Las divergencias aparecen cuando se quiere saber cual tiene más importancia cuando valoramos el futuro rendimiento de un deportista. 





Hay dos grandes corrientes que destacan uno de los dos factores como predominante. El primero se llama, La práctica deliberada propuesta por Ericsson et al 1993, 2009 en que se afirma que cualquier persona puede conseguir un alto rendimiento a través de una gran cantidad de horas de entrenamiento. De esta manera, Ericsson vio que había una completa correspondencia entre la calidad de la habilidad y el tiempo invertido en entrenar-la. Acabó concluyendo que todo deportista de élite necesita, como mínimo, 10.000 horas para conseguir dominar una habilidad determinada. En mi opinión, este modelo ha fracasado ya que hay deportistas que entrenando en menos cantidad obtienen los mismos resultados que otros que entrenan mucho más que ellos. Este hecho, abre el debate que hay personas que están más predispuestas a desarrollar unas habilidades motrices que otras. En definitiva, parece ser que la genética tiene una cierta influencia en el rendimiento.
La segundo corriente que defiende la genética como factor determinante del rendimiento explica como un gran nombre de procesos fisiológicos y bioquímicos intervienen en el rendimiento: El aparato locomotor, el sistema cardiovascular y el sistema respiratorio. Dependiendo de las necesidades fisiológicas de cada deporte unos procesos serán más determinante que otros. En un maratón, por ejemplo, el sistema respiratorio será mucho más importante que en unos 100 metros lisos dónde el ejercicio es puramente anaeróbico aláctico.
Cada persona tiene un potencial genético diferente y único caracterizado por un umbral que determina el rendimiento máximo, el cual solo nos podemos acercar a través del entrenamiento. De esta manera, una persona poco dotada genéticamente deberá trabajar mucho y tendrá más dificultades para acercarse al rendimiento de una persona dotada.



R. Tucker, M. Collins (2012) 


En esta imagen podemos ver más claramente el concepto de potencial genético. En el eje de ordenadas, las letras representan deportistas/sujetos y en el eje de abscisas el nivel de rendimiento que tienen. Las barras grises representan el potencial genético que tiene cada una y las barra negras el nivel de entrenamiento. Los sujetos A y E no han sido nunca deportistas mientras que B, C, D y F si que lo son.  Analizando por encima esta gráfica, vemos como el deportista C es el mejor actualmente teniendo el record del mundo en su palmarés, aun así el atleta B a pesar de tener un potencial mucho más grande no es capaz de llegar a ese récord del mundo y superar al atleta C. Finalmente, vemos que  si la detección de talentos hubiera funcionado, el sujeto A, con un potencial igual al atleta B hubiera podido ser hipotéticamente un deportista “top”. Un tema del que hablaré en más profundidad en la siguiente publicación “Camino hacia el oro-Talento (Parte 2)”. 

Referencias

R. Tucker, M. Collins. What makes champions? A review of the relative
contribution of genes and training to sporting success. Br J Sports Med  2012 46: 555-561 originally published online April 25, 2012.

Elferink-Gemser. Olympia exists Pushing boundaries for talented athletes
Talent Identification and Development in Sports Research Group. 1 March 2013.




___________________________________________________
Català


Talent (Part 1)

Genètica vs Entrenament

Sovint quan veiem un jove jugador que regateja amb facilitat o té un instint de cara a porteria el qualifiquem com un jugador talentós. Però realment què entenem per talent? Tenim talent o som talents? Es tracta d’un factor que ve determinat genèticament? El podem desenvolupar? Com el detectem? Hi ha moltes preguntes al voltant del tema i poca gent coneix exactament a què ens referim quan parlem dels futurs talents de l’esport. Sembla ser que cadascú té la seva pròpia idea sobre el concepte de talent. Molts entrenador diuen tenir un instint alhora de detectar futures promeses però al llarg de la història hi ha hagut molts talents amagats que han sortit a la llum quan ningú, a priori, apostava per ells.
Segons Rasmus Ankersen, un reconegut antropòleg especialitzat en la detecció de talents, hi ha diferents tipus de talents. En primer lloc hi ha els talents cridaners, aquells que el seu rendiment sempre ha estat per sobre de la resta i a més tenen un gran potencial per convertir-se en super campions. En segon lloc, hi ha els talents amagats, que el seu rendiment mai a destacat però tenen un gran potencial i són capaços de convertir-se en super campions sempre i quan les circumstàncies ajudin a que aquest esportista arribi a l’alt rendiment.  És el cas, per exemple, d’Asafa Powell, corredor dels 100 metres llisos que amb 22 anys va batre el rècord del món registrant una marca de 9,77s. Quatre anys enrere, Asafa no havia estat escollit dins el grup d’atletes amb més “talent” de Jamaica per participar en un programa de perfeccionament. De la mateixa manera que Powell, n’hi ha molts que malauradament s’han quedat a les portes de ser atletes “top” tot i tenir un potencial amagat enorme.
El concepte de talent segueix sent un tema turbulent i difós tot i que en els últims anys s’ha elaborat una definició bastant actual:


Aquell jugador amb talent és aquell que rendeix millor durant l’entrenament i durant la competició i a més té el potencial de convertir-se en un esportista d’elit en un futur. (Howe et al., 1998; Helsen et al., 2000; Elferink-Gemser et al., 2004, 2007).


A continuació la pregunta que ens podem fer és:


Quins factors determinen un alt rendiment?

Hi ha bastants estudis que parlen sobre el tema i majoritàriament es conclou que el rendiment esportiu és el resultat de la interacció de molts factors però a grans trets depèn de dos grans factors: La genètica i l’entrenament. Les divergències apareixen quan es vol saber quin té més importancia alhora de valorar el rendiment futur d’un esportista. 




Hi ha dues grans corrents que destaquen un dels dos factors com a predominant. El primer s’anomena, La pràctica deliberada proposada per Ericsson et al 1993, 2009. en què s’afirma que qualsevol persona pot aconseguir un alt rendiment a través d’una gran quantitat d’hores d’entrenament . D’aquesta manera, Ericsson va veure com hi havia una completa correspondència entre la qualitat de l’habilitat adquirida i el temps invertit en entrenar-la. Va acabar concloent que tot esportista d’èlit necessita 10.000 hores per aconseguir dominar una habilitat determinada. En la meva opinió,  aquest model ha fracassat, ja que hi ha esportistes que entrenant en menys quantitat obtenen els mateixos resultats que altres que entrenen molt més que ells. Aquest fet, ens obre el debat que hi ha persones que estan més predisposades a desenvolupar unes habiltiats motrius que d’altres. En definitiva, sembla ser que la genètica té una certa influència en el rendiment.

La segona corrent que defensa la genètica com a major factor determinant del rendiment explica com un gran nombre de processos fisiològics i bioquímics intervenen en el rendiment: l’aparell locomotor, el sistema cardiovascular i el sistema respiratori. Depenen de les necessitats fisiològiques de cada esport uns processos seran més determinants que d’altres. En una marató el sistema respiratori serà molt més important que en uns 100 metres llisos on l’exercici és purament anaeròbic alàctic.
Cadascú té un potencial genètic diferent i únic caracteritzat per un llindar que determina el rendiment màxim el qual  només ens hi podem acostar a través de l’entrenament. D’aquesta manera,  una persona poc dotada genèticament haurà de treballar molt i tindrà més dificultats per acostar-se al rendiment d’una persona dotada.   

R. Tucker, M. Collins (2012)

En aquesta imatge podem veure més clarament aquest concepte de potencial genètic. A l’eix d’ordenades, les lletres representen esportistes i a l’eix d’abscisses el nivell rendiment que tenen. Les barres grises representen el potencial genètic que té cadascú i les barres negres el nivell d’entrenament. Els atletes A i E no són esportistes mentre que B, C, D i F sí que ho són.

Analitzant per sobre la gràfica, veiem com l’esportista C és el millor actualment assolint el record del món, tot i així l’atleta B tot i tenir un potencial més gran no és capaç d’arribar a aquest rècord del món. Finalment, veiem que si la detecció de talents hagués funcionat, el subjecte A, amb un potencial igual al de l'atleta B, hagués pogut ser hipotèticament un esportista “top. Un tema del que parlaré en més profunditat en la següent publicació “Camí cap a l’or - Talent (Part 2)”


Referències:

R. Tucker, M. Collins. What makes champions? A review of the relative
contribution of genes and training to sporting success. Br J Sports Med  2012 46: 555-561 originally published online April 25, 2012.

Elferink-Gemser. Olympia exists Pushing boundaries for talented athletes
Talent Identification and Development in Sports Research Group.  1 March 2013.




No hay comentarios:

Publicar un comentario